Hesketh F1 (cat)

Castellano | Català | English

EL HESKETH 308/3, DE MONTJUÏC A KIT CAR 43

El 27 d’abril del 1975 es va disputar a Barcelona el quart i últim Gran Premi de Fórmula 1 que va tenir com escenari el meravellós parc urbà de Montjuïc. Un dels líders d’aquella cursa va ser James Hunt, que al volant d’un Hesketh 308 amb motor Ford Cosworth es va posar al capdavant pocs metres després de l’inici, després de la topada a conseqüència de la qual van quedar eliminats els Ferrari de Niki Lauda i Clay Regazzoni, els dos pilots que l’havien precedit a l’engraellat de sortida. Hunt es va mantenir líder durant sis voltes, abans de cometre una errada que el va obligar a abandonar.

En aquella edició del Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 hi havia a Montjuïc tres unitats del Hesketh 308, dues de les quals en cursa: la de Hesketh Racing (xassís número 2), pilotada per James Hunt, i la que va ser llogada a C.M.Harry Stiller Racing (xassís número 1) per fer debutar Alan Jones en la F1. La tercera unitat, el xassís número 3, era el cotxe de reserva de l’equip oficial i no va sortir en  tot  el  cap  de setmana  de l’interior de l’actual Estadi Olímpic, on per primera vegada hi havia ubicat el pàdoc, en aquella ocasió amb 36 monoplaces.

Hesketh i Hunt, els ídols

I és el Hesketh amb xassís número 3 el que actualment es pot admirar a Kit Car 43, establiment de referència en la temàtica de modelisme estàtic.  Ramon Sala i Pallàs, a qui sempre l’ha atret molt l’equip creat pel singular Lord Alexander Hesketh, el va adquirir fa uns quants anys i una vegada acabada la llarga i laboriosa restauració, i el retorn a l’aspecte original amb els colors de Hesketh Racing i el número 24, l’exposa al públic. “De joves, qui més qui menys tots hem tingut un ídol que ens marcat per sempre més. Els meus van ser un cotxe, el Hesketh 308, i el seu pilot, James Hunt. Vaig veure la foto d’aquell cotxe en una revista i me’n vaig enamorar. I poc després el vaig contemplar al natural a Montjuïc, una meravella. I del pilot, què n’he de dir que no se sàpiga?, comenta.

Ramon Sala posseïa “uns quants Hesketh en miniatura, a diferents escales”  abans d’assabentar-se que un alemany, Jens Wagner, tenia un 308 en venda.  “I no un qualsevol –explica– ja que aquell xassís, el 3, l’havia pilotat Hunt i, a més, havia estat a Montjuïc. Em vaig emocionar i, lògicament, en un primer moment em va semblar que tot quedaria en un desig, un somni. Però com que el preu final va ser assumible i el cotxe, tot i que sense motor, estava en bon estat em vaig decidir a comprar-lo amb l’idea de més endavant restaurar-lo i tenir-lo exposat a la botiga, on és ara. En Josep Maria Montaner va fer una meticulosa i excel·lent feina de restauració, gràcies a la qual el Hesketh número 3 mostra l’aspecte que el vincula amb la història de l’esport i l’automobilisme a Barcelona”.

Un any i mig de minuciosa feina

La restauració del Hesketh 308/3 es va iniciar quan Ramon Sala va poder disposar de la presa d’aire del motor. I és que quan el va adquirir, el monoplaça anava desproveït d’aquest element que tanta personalitat li donava quan va ser construït. Sala va confiar la restauració del cotxe a Josep Maria Montaner, propietari de RCA Racing, que hi va treballar un any i mig fins deixar-lo en l’impecable estat actual.

“Aquest tipus de restauracions són delicades però també una constant font de motivació. Per exemple, quan en netejar les diferents peces apareixen dades com l’any de fabricació o la seva numeració són moments que compensen amb escreix els maldecaps que es poden haver presentat en altres punts del cotxe. Es com fer arqueologia”, afirma Montaner, que acredita una bona experiència com a restaurador de vehicles. “Altres apartats on els dubtes es van esvair aviat van ser les fibres de la carrosseria i el volant, que estaven força malament però es percebia clarament que eren originals. Per tant, era  molt  més lògic i  respectuós  reparar que substituir. Sí, porta feina però quasi puc assegurar que aquest volant és el mateix que James Hunt havia tingut a les seves mans”.

Una particularitat del Hesketh 308/3 és que quan va arribar al local de RCA Racing duia una configuració asimètrica dels eixos, exactament la mateixa que en aquella època era utilitzada al circuit de Monza. “Josep Castañer, que em va ajudar en aspectes tècnics, se’n va adonar que els semieixos d’un costat eren un centímetre i mig més curts que els de l’altra banda”, revela Montaner.

La condició fonamental per dur a terme amb èxit un treball com aquest és la minuciositat: “Vam haver de refer elements com l’arc de seguretat, la boca d’entrada de gasolina i els suports del frontal de la carrosseria. Aquests i altres detalls ens van suposar grans dificultats perquè la falta de documentació original ens va exigir improvisar. Però en veure el cotxe acabat te’n adones que els esforços han estat premiats”.

Present en 35 Grans Premis

El xassís número 3 del Hesketh 308 va ser estrenat el mes de juliol del 1974 als entrenaments del Gran Premi d’Anglaterra –el 2 havia quedat seriosament malmès al circuit de Dijon, en la cursa anterior– i va ser útil fins l’últim Gran Premi de l’any 1976, al traçat japonès de Fuji. En la seva estrena va presentar una evolució en la suspensió posterior respecte de les dues unitats anteriors del Hesketh 308. Durant aquest període va estar present en 35 Grans Premis, dels quals en va disputar 20. James Hunt el va pilotar en sis d’ells i posteriorment ho van fer Torsten Palm, Brett Lunger i Harald Ertl. Al volant del 308/3, James Hunt va aconseguir dos podis en acabar tercer al Gran Premi d’Àustria 1974 i segon al d’Argentina 1975.

Només van ser fabricats quatre xassissos del Hesketh 308. Amb el 2, James Hunt va aconseguir el seu primer triomf en Fórmula 1; va ser al Gran Premi d’Holanda, el 22 de juny del 1975 al circuit de Zandvoort.